T’estàs plantejant comprar un habitatge amb la teva parella? Aquest article és per a tu! T’explicarem tot el que has de tenir en compte a l’hora de comprar un habitatge en parella.
La primera qüestió a tenir en compte és l’estat legal de la parella i de l’aportació de cadascun, ja que és el que es tindrà en compte en cas que la parella se separi i no sàpiguen què fer amb l’immoble comprat.
Així doncs, en aquest article et compartirem i explicar totes les alternatives disponibles per a comprar un habitatge amb la teva parella en tots els casos: estigueu casats, sigueu parella de fet o no sigueu res (legalment)
Primer, comentarem els avantatges de comprar un habitatge en parella:
- La primera és que, en cas de voler una hipoteca, la quantia del préstec pot ser major, ja que a l’ésser entre dues persones, donen més oportunitats.
- Pel que fa als bancs, ofereixen millors condicions quan hi ha dues persones pagadores.
- En cas que succeeixi algun imprevist econòmic, existeix un major marge de maniobra.
Així i tot, en cas que la parella se separi, aquests avantatges també poden acabar. Per això a continuació, us deixem els nostres consells per a deixar-ho tot ben lligat abans de comprar un nou habitatge.
Comprar una casa sense estar casats ni sent parella de fet
- A l’hora de comprar un habitatge és molt recomanable que la relació de parella estigui formalitzada legalment. Per això no fa falta estar casats, ja que hi ha l’opció de ser parella de fet. Així i tot, si la decisió de la parella és no tirar endavant amb fer-se parella de fet, també hi ha altres alternatives.
Una bona opció és establir una sèrie de regles prèvies en una escriptura pública amb les pautes a seguir i a repartir en cas que la parella se separi. Això serà un valuós document que serà útil per a definir la situació en cas de separació i evitar caure en problemes i malentesos sobre l’immoble.
Així doncs, quedarà establert un règim de guanys, que donarà lloc a una situació de comunitat de béns i el que regularà els drets de copropietat. Aquest fet es basa en l’existència d’una propietat comuna i proindivisa de béns que pertanyen a les dues persones que formen la parella de manera conjunta i simultània. Això és possible gràcies a una escriptura pública, on, com ja hem comentat, les dues parts deixen per escrit els seus acords. Aquest document ha d’incloure:
- El % que aporta cada persona de la parella en la compra, i hipoteca, de l’habitatge.
- Pautes a seguir en el suposat cas que la parella se separi.
- Què fer amb l’immoble si cap membre de la parella el vol una vegada s’hagin separat.
Una vegada fet aquest document, tot estarà en ordre per a comprar un immoble i evitar problemes en el futur.
Comprar una casa sent matrimoni o parella de fet
A l’hora de comprar un habitatge, estar casats o ser parella de fet, és exactament el mateix i és la millor opció per a fer-ho.
El més habitual en la nostra comunitat autònoma, Catalunya, és apostar per la separació de béns, encara que també hi ha una altra opció que és amb el règim de béns de guanys. T’expliquem les diferències entre tots dos:
- Separació de béns: Amb aquesta mena de règim, es mantenen separador els patrimonis de cada membre de la parella, per la qual cosa els béns pertanyents a cadascun abans i després del matrimoni continuaran sent seus. D’aquesta manera, en cas que la parella se separi, cadascun serà propietari de la part proporcional que hagi abonat de l’habitatge.
- Béns de guanys: D’altra banda, tenim aquest règim, pel qual tots els béns adquirits durant el matrimoni van mitjanes i són dels dos. Així i tot, també hi ha els béns privatius o propis, en Dret de família, que són aquells que en el règim patrimonial del matrimoni pertanyen exclusivament a un dels cònjuges. Comprenen aquells béns adquirits anterioritat a la formalització de la parella legal o durant el matrimoni, però que són rebuts per herència, llegat o donació.
Així doncs, la millor manera de decidir el tipus de règim, és remenar les opcions i veure quin s’adapta millor a la parella i a les seves necessitats. Ara, el nostre consell és que penseu més en el futur que en el present, a l’hora de prendre aquest tipus de decisions.